Durant la meva fase d’observació vaig poder veure diverses situacions, com les classes dels cursos de  Batxillerat, tercer i quart d’ESO, així com altres moments com el pati, les reunions de tutors, professors, etc. Aquesta primera fase va començar el mes de desembre. Tot això des d’una perspectiva reflexiva i d’observació, com indica aquesta primera fase de les pràctiques. D’entre aquestes situacions, en destacaria dues generals que emmarquen el món de l’educació: el model actual d’ensenyament i els alumnes. 

Analitzant aquests punts és essencial per comprendre el funcionament educatiu, ja que va ser el primer que em va impactar durant l’observació. El model d’educació actual i el format utilitzat són diferents dels que vaig conèixer quan era estudiant al meu centre d’ESO.

Durant la fase d’observació, em va cridar l’atenció com el meu mentor utilitzava la tecnologia i diferents aplicacions a l’aula. Per exemple, en una sessió de llengua i literatura castellana, les explicacions es feien amb suport digital mitjançant el PowerPoint, i després, per fomentar la participació dels alumnes, aquests entraven a la pàgina web del centre i feien proves en forma de tests, que comptaven com una nota més. Tot i que els estudiants semblaven motivats i compromesos, això em va portar a diverses reflexions. En primer lloc, l’ús excessiu de la tecnologia podria portar a una dependència que podria afectar negativament els alumnes. A més, hi ha el risc que alguns no entenguin les proves i optin per buscar les respostes sense aprendre realment. També, aquestes eines permeten  canviar les respostes tantes vegades com vulguin, la qual cosa podria dificultar un aprenentatge correcte. Alhora, vaig observar que alguns alumnes tenen dificultats per seguir el ritme de la classe, ja fos perquè no tenien el mateix nivell, no disposaven del dispositiu adequat, o bé per distraccions i manca de material, cosa que feia que perdessin l’hora de classe. El model de Kolb em va ajudar a reflexionar sobre aquesta situació. Em va permetre observar l’experiència concreta, reflexionar-hi, generar una conceptualització sobre l’equilibri necessari i plantejar possibles canvis per al futur. Això inclou aportar petites millores tant al centre com al meu mentor. 

També durant la fase d’observació, vaig presenciar una situació d’aprenentatge relacionada amb la nova forma d’ensenyament establerta pel currículum actual, el qual se centra en activitats em què l’alumne és el protagonista principal. Aquest enfocament proposa reptes en contextos reals amb l’objectiu de desenvolupar el pensament crític i extreure conclusions significatives. Vaig poder presenciar una Seqüència d’Aprenentatge (SA) en el curs de quart d’ESO, a l’assignatura de cultura literària. El professor va plantejar una sèrie d’activitats per resoldre després de la lectura del llibre Romeu i Julieta, i una explicació prèvia del professor sobre la temàtica. Els alumnes es van dividir en grups, i la tasca consistia a crear un final alternatiu per a l’obra, utilitzant un format digital que posteriorment havien de presentar als seus companys.

Aquest tipus d’activitat em va semblar molt enriquidora per als alumnes, ja que captava la seva atenció i motivació per resoldre-la. Treballaven en equip, fomentaven la seva creativitat, la capacitat crítica, el pensament reflexiu, així com els seus coneixements previs, i incorporaven l’ús de les noves tecnologies. D’altra banda, aquest tipus d’activitats pot presentar alguns inconvenients. Per exemple, pot haver-hi alumnes que decideixen no participar activament, cosa que pot generar conflictes dins del grup i dificultats a l’hora d’avaluar si han contribuït o no. A més, alguns alumnes poden tenir problemes per entendre l’activitat o d’adaptar-s’hi. Segons Kolb, aquests alumnes es podrien beneficiar més de l’observació reflexiva, que els permetia analitzar i interioritzar les propostes abans d’executar-les. En contraposició, hi havia alumnes clarament emocionats i motivats amb  la fase d’experimentació activa com descriu el model de Kolb.  

Aquesta experiència em va permetre veure en acció com el model d’aprenentatge experiencial de Kolb pot ajudar-me a entendre la diversitat d’estils d’aprenentatge dins d’un grup. Aquestes situacions m’han fet reflexionar i em porta a voler aprofundir en la manera de planificar activitats que siguin no només atractives, sinó que també cobreixin totes les dimensions del procés d’aprenentatge establert per Kolb. Amb aquestes reflexions en ment, em comprometo a implementar estratègies que integrin totes les fases del model en la meva futura pràctica docent, garantint així un aprenentatge significatiu per a tots els alumnes. 

Competències:

• PRRA4. Utilitzar processos reflexius sobre la pràctica que promoguin el desenvolupament de l’autoregulació per establir propostes de millora en el procés d’ensenyament i aprenentatge.
• PRRA8. Comprendre i actuar segons els principis ètics que guien l’exercici professional.

Referència bibliogràfica: 

Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

El model d’aprenentatge experiencial de Kolb resulta especialment adequat per orientar les meves pràctiques i per utilitzar-lo com a pràctica reflexiva que em servirà com a base per poder explicar les diferents fases de les pràctiques. 

El model de Kolb tracta l’aprenentatge com un procés continu de millora a través de l’experiència, cosa que és fonamental, ja que les pràctiques em situen en situacions reals que suposen reptes per observar, reflexionar i millorar situacions diverses en un centre d’educació, i així poder afrontar-les correctament. Segons el model de Kolb, passaré per quatre fases del cicle: 

• Fase 1: Experiència concreta: Participar directament en activitats pràctiques i situar-me en contextos reals, adoptant una actitud d’acomodació. 
• Fase 2: Observació reflexiva: Analitzar els resultats d’aquestes accions, reflexionant sobre què ha funcionat i què es pot millorar, adoptant una actitud oberta o divergent. 
• Fase 3: Conceptualització abstracta: Integrar aquestes reflexions amb els coneixements teòrics adquirits, construint models o esquemes per assimilar l’aprenentatge.
• Fase 4: Experimentació activa: Aplica els nous coneixements en situacions futures per comprovar-ne la validesa i tancar el cicle d’aprenentatge per començar un de nou. 

Com diu Kolb: “Només així, l’aprenent serà capaç d’involucrar-se en noves experiències, d’observar i reflexionar-hi des de diferents perspectives, així com de crear conceptes que integrin les seves observacions en teories lògiques, fent servir aquestes teories per prendre decisions i resoldre problemes.”

Aquest model destaca la importància d’enfrontar-se a situacions complexes i canviants de les experiències i remarca l’adaptació que aporta el coneixement i la reflexió. Aquesta última és essencial per a Kolb, ja que considera que a través d’ella es genera aprenentatge a partir de l’experiència. Això és fonamental en el meu procés de pràctiques: a més d’actuar davant els conflictes que sorgeixin, he de reflexionar, extreure conclusions i aplicar-les en el meu futur. D’aquesta manera, el model de Kolb combina el coneixement basat en les experiències amb la seva transformació mitjançant l’experimentació activa, convertint les  diferents accions en nous reptes. Això proporciona una base per fomentar la implicació activa de l’estudiant. En el meu cas, com a practicant, em permet prendre el control del meu procés d’aprenentatge i aplicar directament els coneixements teòrics en situacions reals.

Com es pot observar, el model de Kolb, basat en l’aprenentatge experiencial, és útil i essencial per dur a terme unes bones pràctiques de manera adequada. Gràcies a aquest model, en el meu procés de pràctiques, a més d’adquirir experiència i observar, he de poder reflexionar, integrar coneixements teòrics i centrar-me en l’experimentació, aplicant diferents accions que pugui utilitzar en el futur. D’aquesta manera, el desenvolupament es produeix tant en l’àmbit personal com professional, de forma més profunda i efectiva. 

Referència bibliogràfica: 

Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).